La neurociència ha demostrat que després del néixer, l'ésser humà necessita un úter psicològic per completar la seva formació de base. Prop de tres quartes parts del neocòrtex, l'estrat pensant del cervell que ens diferencia de la resta d'animals, necessita dels anys d'infància per desplegar les seves funcions.

El desenvolupament infantil es dona per etapes, el que significa que determinades edats són especialment favorables per a la consolidació d'aptituds emocionals, cognitives i físiques específiques. Es tracta de períodes preciosos i sensibles en què estan madurant certes àrees del cervell que facilitaran l'aparició de noves habilitats, sempre i quant el medi sigui suficientment favorable.

La qualitat dels vincles, el cultiu de l'autorregulació i el respecte biopsicosocial als petits generarà unes condicions per a la formació d'una personalitat equilibrada i humanitzada.

La infància és l'úter que gestarà el futur de cadascú per aprendre a saber, a fer i a emprendre a la vegada que s'estimula al nen/a a ser i a conviure.

Captura de pantalla (39)

Què porta els nens i nenes a teràpia?

Els infants tenen un potencial innat que els impulsa a créixer. L'organisme, format pels sentits, el cos, el intel·lecte i la capacitat per expressar emocions, va funcionant de manera integral i harmònica, a mesura que el nen o nena es va desenvolupant. Però a cada infant, a uns més que altres, comencen a donar-se certes experiències o vivències que interfereixen amb un sa desenvolupament. Els sentits s'anestesien, el cos es restringeix, les emocions es bloquegen i la ment no és el què podria ser. El infant perd allò que en algun moment va tenir, i tenia dret a tenir: el gust i complet us dels seus sentits, el seu cos, el seu intel·lecte i l'expressió de les seves emocions. El meu treball és ajudar-lo a trobar i recuperar aquestes parts que li falten d'ell mateix.

Captura de pantalla (40)

Com es anar a teràpia?

Treballem des de la creació d'un vincle de confiança, acceptació i respecte. A partir de tècniques expressives i creatives, les quals són potents projeccions, permeten construir un pont a la vida interior del nen/a. Iniciem el treball amb propostes conjuntes que requereixen destreses primerenques del desenvolupament infantil (imaginació, sensació, metàfora i narrativa) per anar avançant en la utilització d'aspectes més desenvolupats i conceptuals del llenguatge, per ajudar-los a trobar sentit a les seves experiències.

Captura de pantalla (73)

I el paper dels pares?

Els pares i mares formeu part del sistema familiar i teniu un gran poder per influir en els processos de solució dels problemes dels fills i filles. En aquest sentit acompanyar als pares a ajudar els fills facilita el canvi. Per aquest motiu és important donar-vos un paper actiu per tal de convertir-vos en agents d'ajuda directa i indirecta. El treball amb els pares s'enfoca a aprendre a observar dinàmiques en les que participeu, identificant patrons i guions que es repeteixen i buscant conjuntament estratègies creatives que permetin resoldre de manera eficaç les situacions identificades.