Ser pare o mare sol ser una experiència més intensa i transformadora del què solem imaginar. De cop, es desperta el nostre instint animal cuidant les nostres cries i ens acompanya un fort sentiment de protecció i amor. En altres moments ens enfrontem amb els nostres propis límits, paciència, entrega i responsabilitat. Fer-se mare o pare ens porta a un procés de canvi personal al deixar la condició de fills, rol en el que esperem ser atesos i cuidats, i neix en nosaltres el cuidador/a.

El primer repte és establir un vincle profund amb els fills. Posteriorment, apareixerà la necessitat d'ajudar-los a entendre’s com a éssers únics, a conquistar l'autonomia, descobrir el propi cos, apropiar-se dels propis talents, avançar en el seu aprenentatge i independència. I més tard a separar-se i deixar-los anar sense culpes.

La família és un sistema que comparteix regles, normes i creences. Inclou patrons de relació i funcionaments que es transmeten a través de generacions familiars (actituds, tabús, expectatives familiars i càrregues amb les que creixem). A la vegada ha de fer front a les pressions que comporta l'evolució, així com aquells fets imprevisibles que suposaran un repte per l'estructura.

Captura de pantalla (36)

Perquè teràpia familiar?

Un abordatge familiar és habitual quan el conflicte es dóna en la xarxa de relacions i nexes del sistema familiar. Cada un dels membres, al actuar i reaccionar davant els altres components del sistema familiar, contribueixen a alimentar i mantenir dinàmiques disfuncionals. El treball familiar-sistèmic intervé en l'organització de la família permetent transformar la seva estructura i a la vegada modificant les posicions dels seus membres.
La família en sí mateixa experimenta canvis, evoluciona i transita per un procés vital de creixement. En certes etapes es poden donar crisis, produint-se una ruptura entre les creences d'algun/s membre/s i les accions d'altres.

Captura de pantalla (37)

Com és la teràpia familiar?

El treball sistèmic intervé en el context on apareixen els conflictes. En primer lloc es tracta d'identificar quins són els guions i patrons (models de relació, formes de comunicar-nos i repertoris d'accions recurrents) que es repeteixen habitualment en la dinàmica familiar i que amb el temps s'han estructurat amb l'objectiu de mantenir una homeòstasi familiar. Descobrir les estratègies d'acció que alimenten el malestar en comptes d'alleujar-lo, permetrà substituir les accions disfuncionals per altres maneres més eficaces i saludables.

Captura de pantalla (38)

Ser pares avui...

Actualment vivim en una societat canviant on els referents col·lectius són inestables, amb múltiples possibilitats i la trajectòria de vida és menys previsible. En èpoques anteriors la societat proporcionava ancoratges (religió, treball, ideologia...) a la vegada que existia una xarxa familiar on la criança era compartida.
Educar avui és un gran repte. La família, tingui la forma que tingui, és el primer agent educatiu. Mares i pares podem negociar, escollir, pensar-nos i repensar-nos més que abans i això ens porta a plantejar-nos nous interrogants entorn al com eduquem per SER. Educar és un aprenentatge reflexiu, crític i creatiu on nens i adults creixem junts.