Les teràpies humanistes/existencials creuen en que les persones naixem amb els recursos i les habilitats necessàries per mantenir un contacte gratificant amb altres essers humans, dur a terme una vida satisfactòria i creativa. No obstant, sovint durant la infància, i a vegades en etapes posteriors, alguna cosa interromp aquest procés i les persones quedem atrapades en creences i patrons fixes sobre nosaltres mateixos que ens dificulten el camí. La teràpia té per objectiu examinar i descobrir com aquests patrons segueixen actius i afecten a la vida actual de les persones. Treballar conjuntament, psicòleg i client per trobar noves formes i més creatives de resoldre els problemes o crisis que es donen al llarg de la vida.

Captura de pantalla (79)

Les etapes del procés terapèutic...

La naturalesa única de cada persona, del seu itinerari terapèutic i de la relació establerta amb el terapeuta exclou que hi hagi un pla general de treball. Tot i que sempre hi ha unes àrees comuns i algunes necessitats o tasques universals en termes de creixement.
Parlaríem de 5 etapes que poden variar en gran mesura:
1.- Inici. Establirem les bases d'una relació de confiança per crear un "contenidor" segur per el treball terapèutic. Identificarem i clarificarem necessitats i temes emergents.
2.- Desbrossar el terreny. Intervencions estratègiques més específiques que permetin el desafiament i l'experimentació amb noves perspectives i conductes.
3.- La trobada existencial. Afrontar el buit a allò desconegut i autoorganització interna.
4.- La integració. Re-organitzar a partir de les noves comprensions i acceptar la incertesa que pot presentar-se davant elements nous.
5.- La conclusió . Celebrar el què s'ha aconseguit, deixar anar amarres per seguir avançant.

Captura de pantalla (80)

Sobre el canvi...

El canvi es produeix quan un arriba a ser el que és, no quan tracta d'arribar a ser el què no és
Beisser, 1970

Aquest principi proposa que les persones acceptem plenament la nostra identitat. Intentar canviar d'acord amb una imatge fixa és el què obstaculitza el procés de canvi natural.
En comptes de treballar per canviar-se a un mateix, necessitem entrar, en la major mesura possible, en tots els aspectes de la pròpia existència, arribant a ser plenament conscients de nosaltres. Abraçar la pròpia identitat, el què som.
El concepte és paradoxal perquè implica que, per canviar, el client necessita deixar d'intentar canviar. Pel contrari, afirma que hi ha un procés natural de creixement i canvi a través de tres elements: el adonar-se'n compte, el contacte i l'assimilació continus.

Captura de pantalla (82)

I quan fer consulta?

Quan un ho desitja o creu que el pot ajudar.
La teràpia és un tipus d'acompanyament que suavitza moments difícils i facilita l’apoderament personal. Es tracta de compartir una petita part del camí de vida per incorporar allò que cadascú necessita trobar per viure plenament.
I què ens pot indicar que un procés terapèutic pot ser beneficiós?
- Quan ens sentim sols, ansiosos o la tristesa és molt present en el nostre dia a dia.
- Quan dubtem molt o no ens sentim capaços.
- Quan tenim la sensació de que sempre acabem igual davant de certes persones o situacions.
- Quan ens costa despendre'ns d'alguna cosa, deixar enrere un trencament o pèrdua d'algú a qui estimem.
- Quan donem moltes voltes a alguns temes i ens sentim bloquejats sense avançar.
- Quan ens jutgem i censurem constantment. Ens imposem i exigim més que no el què realment volem i desitgem.
O simplement quan tenim ganes de mirar-nos per repensar-nos i seguir creixent per viure feliços.